dissabte, 30 de juliol de 2011

Economia binària

kelso-homephoto

Ara que es convoquen eleccions a Espanya tindrem oportunitat de veure el ventall d’idees que apareixen en els programes electorals. Com que no espero cap idea “fora de la capça”, em decideixo a començar el blog. Per fer-ho he triat una noció i una proposta que segueixo des de fa temps. No recordo exactament com hi vaig arribar, però sí que em continua semblant de les més raonables que conec.

L’economia binària es refereix bàsicament a una idea molt simple: els homes i dones, en tant que treballadors, tenen una productivitat limitada. Segons la tesi de l’economia binària, la capacitat productiva no augmenta perquè els treballadors esdevinguin més competitius. És el capital, en forma de terra, animals, màquines, estructures, eines i intangibles com patents, marques, etc. qui fa cada vegada més part del treball, crea més riquesa i contribueix al creixement de l’economia. Robert Ashford i Rodney Shakespeare(1) en ho fan entendre amb un exemple divertit: “Un home carrega un sac pesant durant uns kilòmetres i es troba esgotat. Però amb l’ajuda d’un ase, es poden portar cinc sacs el doble de lluny en la meitat de temps, deixant l’home amb energia suficient per sortir a ballar. Des del punt de vista convencional, la productivitat humana ha augmentat un 2000%. [...] Tanmateix, des de la perspectiva binària, el gran increment en el rendiment no està causat per un increment en la productivitat de l’home. Més aviat, la causa el fet que el factor no humà (l’ase) fa la major part, sinó tota, del treball”. En cas de dubte, pregunteu-li a l’ase.

Aquesta idea és molt important. Suggereix que els treballadors humans no augmenten realment la productivitat, per la qual cosa no cal esperar que el preu del treball humà augmenti en funció d'aquesta productivitat. El que augmentarà és la proporció de treball feta pel capital i les rendes del capital.  De fet, les baixades i contencions de salaris estan a l’ordre del dia. Aquesta distinció seria bastant teòrica sinó fos pel fet que el capital retorna dividends als seus propietaris i aquests són molt pocs.

Per tant, la idea que una sèrie d’autors defensen és que cal afavorir que la major part de la població accedeixi a la propietat del capital, i d’aquesta manera participi en les seves rendes amb uns ingressos que complementin els obtinguts amb el seu treball... i quan no hi ha treball que suposin almenys una font d’ingressos. La idea és encara més refinada: els autors de l’economia binmària afirmen que una manera d’afavorir les persones amb menys recursos i els treballadors en una economia de mercat és universalitzar el dret a adquirir capital amb els guanys del capital. Robert Ashford (2) argueix que aquest dret es concentra a efectes pràctics en un 5% de la població i que aquesta concentració explica perquè la majoria de les persones continuen pobres sense que importi com treballin de dur o estiguin disposats a treballar.

Louis Kelso i Mortimer J. Adler(3) van discutir aquestes idees ja als anys 50 i van proposar mecanismes concrets per aconseguir que treballadors i persones amb pocs o cap recurs poguessin accedir a la propietat del capital: els plans de participació dels treballadors en el capital (en anglès, com són normalment coneguts, els employee stock ownership plans ESOP). Els sistemes proposats pels economistes binaris no impliquen nous impostos ni expropiacions i distribució de la riquesa d’uns entre els altres. Altres autors han desenvolupat i estès aquestes idees, en particular Jeff Gates (6) i Norman Kurland (7). Rodney Shakespeare i Peter Challen han escrit una introducció particularment fàcil sobre aquests i altres temes de justícia social (8).

Aquestes idees poden semblar rares entre nosaltres, però moltes empreses dels Estats Units ofereixen ESOPs als seus treballadors (4). La participació dels treballadors en el capital em sembla encara més important perquè des que vaig llegir el famós llibre de Jeremy Riffkin (5) estic convençut que el treball s’acaba i que és molt improbable que hi torni a haver treball per a tots els membres d’una població mundial que es calcula que està a punt d’arribar als 7.000.000.000 de persones... Però ja m’allargo massa i aquests són uns altres temes.

Referències

  1. Robert Ashford i Rodney Shakespeare (1999). Binary economics. The New Paradigm. New York: University Press of AMerica

  2. Robert Ashford (2010). Binary economics: An overview. Disponible a SSRN.

  3. Louis Kelso i Mortimer J. Adler (1958). The Capitalist Manifesto and The New Capitalists. Disponible a The Kelso Institute. --- (1958). The new capitalists. Disponible a The Kelso Institute. Louis Kelso i Patricia Kelso (1985). La democracia y el poder económico: extendiendo la revolución ESOP. Disponible a The Kelso Institute.

  4. Douglas Kruse, Richard Barry Freeman, Joseph R. Blasi (2010). Shared capitalism at work: employee ownership, profit and gain sharing, and borad-based stock options. Chicago: The University of Chicago Press.

  5. Jeremy Riffkin (1996). The end of work. New York: Putnam's Sons.

  6. Jeff Gates (1999). The Ownership Solution: Toward A Shared Capitalism For The 21st Century. New York: Basic Books. --- (2001). Democracy At Risk: Rescuing Main Street From Wall Street . New York: Basic Books.

  7. Norman G. Kurland, Michael D. Greaney i Dawn K. Brohawn (2004). Capital Homesteading for Every Citizen. Washington, D.C.: Economic Justice Media

  8. Rodney Shakespeare & Peter Challen (2002). Seven Steps to Justice. London: New European Publications Limited.

diumenge, 17 de juliol de 2011

Perquè aquest blog?

Read this post in English

Pensar fora de la caixa (de l'anglès thinking outside the box) és pensar de manera diferent, no convencional o des d'una nova perspectiva.

El problema dels nou punts:

Uneix tots els punts fent servir només 4 línies rectes (solució a la fi d'aquesta entrada).

La crisi econòmica i social actual està portant milers i milers de ciutadans arreu del món a viure en condicions de gran precarietat. Els governs apliquen mesures per estalviar despeses que provoquen a curt termini un augment de l'atur i les situacions de dependència, en l'esperança que a llarg termini promoguin una recuperació econòmica que ens porti a nivells de benestar i qualitat de vida similars als que hi havia abans de l'esclat de la crisi. Molts ciutadans protesten per aquestes mesures, perquè sigui quin sigui el resultat futur, els porta a una situació insostenible. Però tant per part d'uns com dels altres, es busquen les causes i les solucions a la crisi dins d'una capsa o espai conceptual en la qual potser no és possible trobar-les. No recordo de cap partit polític anàlisis i propostes realment diferents. Per exemple, facilitar el comiat dels treballador o dificultar-lo són propostes contraposades, però només en una visió unidimensional del problema: les dues se situen en una mateixa línia:

Però de debò el salari obtingut del treball és l'única opció per obtenir uns ingressos que permetin viure amb dignitat? Intentem pensar fora de la capça.

Els humans ho tenim malament, però quan això passa, la resta de formes de vida que ens acompanyen en aquest planeta ho tenen molt pitjor. Si pensem que els humans necessitem uns recursos que els animals i plantes també necessiten, tornem a plantejar una discussió unidimensional: utilitzem uns recursos que necessitem en detriment dels animals i plantes o passem gana i escassetat perquè ells i elles es mantinguin:

Però de debò és impossible eliminar la competència entre humans i la resta de forma de vida? Intentem pensar fora de la capça.

Podríem pensar en molts més problemes que actualment es plantegen de forma unidimensional. Tanmateix, en la societat actual, és difícil sinó impossible trobar un problema que estigui realment aïllat dels altres. Més aviat, cada línia unidimensional està connectada amb moltes altres, de manera que el que tenim el davant se sembla més a una xarxa complexa i asimètrica.

Crec que si pensem només dins de cada línia de problema no trobarem mai cap solució global i que si pensem en la xarxa però no anem més enllà tampoc ho farem.

No sóc un expert capaç d'aportar solucions als problemes actuals, però m'agradaria recollir en aquesta web anàlisis i propostes de solució que em semblen interessants i que sovint requereixen anar més enllà, pensar fora de la capça. No vull dir que totes les aniré aplegant siguin vàlides o aplicables, o que em semblin igualment convincents, però si mes no ens poden ajudar a pensar d'una altra manera i a trobar noves solucions a problemes que ara semblen intractables.

Solució al problema dels nou punts

Sovint intentem solucionar el problema dels nou punts assumint que estan tancats en una capsa o espai del qual no podem sortir:

Tanmateix, el problema no té solució si no sortim de la capça, que de fet hem creat nosaltres mateixos, perquè ningú ens ha dit que el problema s'hagi de resoldre dins d'un espai limitat. Per contra, un cop anem més enllà i sortim de la capça, el problema és fàcil de resoldre: