diumenge, 27 de novembre del 2011

Més Europa o massa Europa?

    Unio Europea Europa està clarament en hores baixes. Hi ha dubtes raonables sobre la continuïtat de l’Euro (1) no fa gaire proclamat un dels grans assoliments de la Unió Europea i la zona Euro entra, si no està ja, en una profunda recessió (2). Tanmateix, potser el que més espanta és l’aparent incapacitat dels dirigents polítics per afrontar amb resolució i urgència la situació.

    Però quins dirigents polítics? Quan els mitjans de comunicació parlen de “Brusel·les”, de qui parlen? El President de la Comissió Europea? El President del Consell d’Europa? L’Alt Representant de la Unió per als Assumptes Exteriors i la Política de Seguretat? Perquè ni José Manuel Barroso, ni Herman Van Rompuy, ni Catherine Ashton semblen comptar gaire en el disseny de la política europea. Encara menys el Parlament Europeu.  De fet, fins no fa gaire, no s’havia sentit pràcticament a a cap dels tres principals dirigents de la Unió Europea. fins a la recent proposta de Barroso per crear una mena d’eurobons (4), que ja han estat contundentment refusats pel Angela Merkel (5). En aquests moment, la parella estel·lar sembla ser la que formen Angela Merkel i Nicolás Sarkozy, per més que el president francès cada vegada sembla tenir menys influència i veure’s sotmès als criteris de la Sra. Merkel.

    En qualsevol cas, sembla clar que la Unió Europea afronta la crisi no només dividida, sinó des del proteccionisme polític de cada país. Quan ara es parla de més Europa, es parla de normes fiscals més estrictes, més integració fiscal o més poder per al Banc Central Europeu (6) o d’harmonitzar les polítiques fiscals dels països membres, no de donar més poder als organismes polítics de la Unió. Quan es refusa avançar en aquest camí, es fa des de postures clarament euroesceptiques (7).

    Almenys no tothom hi està d’acord. Tyler Cowen escriu que “el lema ‘no a la unió monetària sense una unió fiscal’ no és incorrecte, però més correcte és ‘no a la unió fiscal sense un electorat comú’” (8). Els federalistes europeus fan una crida a la Unió Federal Ara (9), però l’estat d’opinió general no sembla acompanyar-los.

    Jo sóc un pro-europeu extrem. M’agrada somniar amb una Unió Europea que s’expandeix indefinidament i que avança vers uns Estats Units d’Europa. Estic a favor de l’entrada de Turquia a la Unió i no veig perquè països africans que ho sol·licitin i compleixin els requisits d’entrada no ho poden fer. Jo recordo quan el Sahara o la l’actual Guinea Equatorial eren espanyoles. Si no haguessin adquirit la independència, les antigues colònies de molts països europeus ara serien europees. Perquè no ho han de poder-ho ser ara si volen? El mateix s’aplica a països a l’est de la Unió Europea, inclosa, en un somni segurament impossible, la Unió Soviètica. Fins i tot sóc signatari i defensor del projecte de Unió Humana, que pren la Unió Europea que podia ser com a model d’una Unió que englobi tot el món (10). Però aquesta és una altra història de la que parlaré en un altre entrada al blog.

    Per concloure, en temps de crisi, tothom tendeix al campi qui pugui. Crec que el que s’ha de fer és justament el contrari: buscar el benefici de tots, i a la Unió Europea això vol dir més Europa política, no més control per part dels més forts. Jo no vull que Angela Merkel determini com ha de ser la política dels diferents països membres, perquè no ha estat escollida per fer-ho sinó per defensar els interessos d’alemanya, cosa que creu que fa. Vull escollir els representants polítics que defensin els interessos de tota la Unió Europea, i una cosa és molt diferent de l’altra.

    Referències

    1. Is this really the end?  The Economist, 26 de novembre de 2011.

    2. La banca mundial considera que la zona euro ya ha entrado en recesión. El Mundo, 24 de novembre de 2011.

    3. The sinking euro, The Economist, 26 de novembre de 2011.

    4. Andreu Missé, Bruselas propone un tipo de eurobonos con garantías nacionales. El País, 19 de novembre de 2011.

    5. Rafael Pock, Merkel sobre los eurobonos: "No, no y no". La Vanguardia, 23 de novembre de 2011.

    6. París y Berlín quieren más poder para el BCE y menos para los Estados miembros. El Mundo, 27 de novembre de 2011.

    7. Per exemple: Javier G. Gallego, “Los líderes de la Unión Europea son una manada de hienas”. El Mundo, 24 de novembre de 2011.

    8. Tyler Cowen. Is the end near? Current Affairs, 25 de novembre de 2011.

    9. Appeal by the European Federalists: FEDERAL UNION NOW! Recuperat d’Internet. The New Federalist, 16 de novembre de 2011.

    10. Lyndon Storey. Humanity or Sovereignty: A political roadmap for the 21st century. Peter Lang Publishing, 2006. Podeu visitar el web del projecte d’Unió Humana.

      1 comentari:

      1. Hola JL,

        enhorabona per la teva iniciativa bloguera. Comparteixo el que dius i com ho dius, substancialment. Inclós lo de les formules politico-socials obertes: el projecte europeu cal que no sigui geograficament limitat.

        Una acotació. La vida política europea actual es disfuncional. Falla la gobernança a escala europea però també les estatals. Fallen els mecanismes de participació en la vida de la polis. A estones recorda 'la malaise' de la França dels anys 30's.
        Hi han canvis socio-estructurals en curs que descoloquen moltes coses, percepcions i estructures (veure a en Bauman).

        Certament les vies, mecanismes, dinámiques i maneres de fer que han portat fins a l'euro, i una colla d'èxits remarcables abans, ja no funcionen. No sortirà un altre Delors, ni es podrà crear un 'momentum' de consensus succesius com a l'epoca de Maastrich, etc.

        Seguirem el bloc amb atenció e interés

        Jordi (Madrid)

        ResponElimina