És un lloc comú afirmar que vivim en un món globalitzat. S’entén menys que aquesta globalització es produeix en etapes. Ens trobem en la segona etapa de l’era de la mobilitat. En la primera etapa, quan els fluxos de capital i béns es varen anar liberalitzant, els beneficis de la globalització varen anar principalment cap el món desenvolupat i els seus socis principals, entre ells Brasil, la Xina i l’Índia. A mesura que entrem en l’era de la mobilitat, les persones travessaran les fronteres en nombres cada cop més gran en busca de l’oportunitat d’una vida millor. Aquestes persones tenen el potencial d’eliminar les enormes desigualtats que caracteritzen els nostres temps i d’accelerar el progrés arreu dels països en desenvolupament.
Secretari General Ban Ki-moon
We should welcome the dawn of the migration age
The Guardian, 10 July 2011
“Quan es violen els seus drets, quan es marginen i s’exclouen, els migrants no poden contribuir ni econòmicament ni socialment a les societats que han deixat enrere o a aquelles a les que arriben. Tanmateix, amb el suport de polítiques adequades i la protecció dels drets humans, la immigració pot ser una força positiva tant per a les persones com per als països d’origen, trànsit o destí”.
Secretari General Ban Ki-moon
Missatge per al Dia Internacional del Migrant
18 December 2011
El debat sobre la immigració ha arribat a un desequilibri preocupant. La por a “l’altre” s’ha accentuat des de l’inici de la crisi financera i econòmica mundial. Els migrants esdevenen cada vegada més la diana de les actituds i pràctiques racistes i intolerants.
General Assembly President Nassir Abdulaziz Al-Nasser
Address to the Council of the International Organization for Migration (IOM)
Geneva, Switzerland, 6 December 2011
Les fronteres tenen guàrdies i els guàrdies tenen armes. Aquest és un fet obvi de la vida política però que roman fàcilment ocult de la vista de tots aquells de nosaltres que som ciutadans de les riques democràcies occidentals. Per als haitians en barques petites i inestables que han de confrontar les llanxes de la Guarda Costanera, per als salvadorencs que moren de calor i manca d'aire després que els contrabandistes els introdueixen al desert d'Arizona, per als guatemalencs que s'arrosseguen per les clavegueres infestades de rates entre Mèxic i Califòrnia... per a totes aquestes persones, les fronteres, els guàrdies i les armes són massa evidents. Què justifica emprar la força contra aquestes persones? Potser les fronteres i el guàrdies estan justificats per mantenir allunyats els criminals, els subversius o els invasors armats. Però la majoria de les persones que intenten entrar no són així; són persones ordinàries, pacífiques, que busquen només l’oportunitat de crear una vida decent i segura per a ells mateixos i les seves famílies. Amb quins arguments morals es poden mantenir fora aquestes persones? Què dóna a ningú el dret d’apuntar-los amb pistoles? Per a moltes persones, la resposta a aquesta pregunta és òbvia. El poder d’admetre o excloure els forans és inherent a la sobirania nacional i essencial per a qualsevol comunitat política. Tots els estats tenen l’autoritat legal i el dret moral d’exercir aquest poder en favors dels seus interessos nacionals, fins i tot quan això significa impedir l’entrada a forans pacífics en situació de necessitat. Els estats poden escollir mostrar-se generosos en l’admissió d’immigrants, però no tenen cap obligació de fer-ho.
Jo vull desafiar aquesta visió. En aquest assaig argumentaré que les fronteres haurien de ser generalment obertes i que les persones haurien normalment de ser lliures d’abandonar el seu país d’origen i establir-se en un altre, subjectes només als tipus de limitacions que obliguen els ciutadans del seu nou país. L’argument esdevé encaramés fort, en la meva opinió, quan s’aplica a la immigració de persones de països del tercer món vers països del primer món. La ciutadania en les democràcies lliberals occidentals és l’equivalent modern dels privilegis feudals: un estatus heretat que millora en gran manera les perspectives de la pròpia vida. Com els privilegis feudals lligats al naixement, la ciutadania restringida és difícil de justificar quan s’hi pensa amb atenció.
Joseph Carens
Aliens and Citizens: The Case for Open Borders
Review of Politics, Vol. 49/2 (1987), pp. 251–73
La qüestió de si una entitat política té el dret de controlar i tancar unilateralment les seves fronteres als forans no es pot resoldre fins que coneguem la justificació d’un règim de control de fronteres. Segons la teoria de la sobirania nacional (la ideologia dominant en el sistema interestatal contemporani) les polítiques d’entrada haurien de quedar exclusivament sota la discreció unilateral del mateix estat (dels seus membres) i qualsevol justificació que es requereixi una política particular només es deu als seus membres: els forans no tenen dret a cap justificació i per tant no tenen cap dret a determinar la política d’entrada d’un estat. El que jo intentaré demostrar és que aquesta posició és inconsistent amb la teoria de la sobirania popular. Qualsevol persona que accepti una teoria genuïnament democràtica de la legitimació política a nivell domèstic queda compromès en conseqüència a rebutjar el dret unilateral de controlar i tancar les fronteres de l’estat, ja es tracti de les fronteres en el sentit cívic (les que regulen la pertinença) o en el sentit territorial (les que regulen el moviment).
Arash Abizadeh
Democratic Theory and Border Coercion: No Right to Unilaterally Control Your Own Borders
Political Theory 36.1 (2008): 37-65
Se'ns han donat molts noms: il·legals, estrangers, treballadors temporals, violadors de fronteres, indesitjables, exiliats, criminals, no ciutadans, terroristes, lladres, forasters, invasors, indocumentats…
Les nostres veus convergeixen en els següents principis:
[…]
2. Tots estem relacionats amb més d'un país. El fenomen multilateral de la migració no pot resoldre's de manera unilateral, ja que generaria una realitat vulnerable per al migrant. La implementació dels drets universals és essencial; el dret a ser inclòs pertany a tots.
3. Tenim el dret a moure'ns i el dret al fet que no se'ns obligui a moure'ns. Exigim els mateixos privilegis donats a les corporacions i les elits internacionals, que tenen el dret a viatjar i a establir-se on ho desitgin. Tots mereixem oportunitats i la possibilitat de progressar. Tots tenim el dret a una vida millor.
[…]
6. Reconeixem que les persones individuals amb drets inalienables són el veritable baròmetre de la civilització. Ens identifiquem amb les victòries guanyades en l'abolició de l'esclavitud, els moviments de drets civils, el progrés dels drets de les dones i els creixents assoliments de la comunitat.
[…]
10. Som testimonis de com el temor genera barreres, de com aquestes barreres generen odi i de com l'odi només serveix als opressors. Comprenem que migrants i no migrants estan interconnectats; quan es neguen els drets als migrants, els drets dels ciutadans estan en risc.
La dignitat no té nacionalitat.
Manifest Internacional dels Migrants
Moviment Immigrant Internacional
Novembre de 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada