dijous, 1 de desembre del 2011

El principi de legitimitat humana

    Storey Crec que la política internacional es pot definir com un espai on cada part intenta obtenir els millors resultats per a ella mateixa, sense importar gaire els perjudicis o danys que puguin patir les altres parts. Suposo que molta gent creu que de la defensa dels interessos particulars surt una mena de millor ordre possible en la política internacional, fins i tot de bona fe, però a mi em sembla que aquest tipus de negociació porta inevitablement al guany per al més fort, el dany per al més dèbil, la indecisió i el desordre. Els exemples que ho demostren són simplement massa abundants, però així de recents se m’acudeixen la cimera sobre canvi climàtic a Durban (Sud-Àfrica), que neix pràcticament morta perquè els països poderosos es neguen a compromisos que perjudiquin els seus interessos a curt termini, la incapacitat de la Unió Europea per actuar globalment en interès de tots els països membres i no solament d’Alemanya i França, o el bloqueig del Consell de Seguretat de les Nacions Unides de la constitució com a Estat de Palestina.

    No sé si el principi de defensar els interessos propis i deixar que els altres defensin els seus té cap nom concret, m’estranyaria que no fos així, però no el conec. Per tant i almenys en aquesta entrada a un blog personal, l’anomenaré el principi de prepotència. La pregunta és si hi ha cap alternativa al principi de prepotència.

    Doncs crec que sí. Fa temps vaig entrar en contacte amb Lyndon Storey, autor d’un llibre poc conegut, Humanitat o Sobirania (1) que inclou algunes idees que em van semblar particularment brillants i ben definides. Des d’aleshores hem desenvolupat una d’aquestes amistats a distància, possibilitades pels miracles de la tecnologia i especialment de Skype i el correu elecrònic, ja que ell viu a Austràlia i jo a Andorra. Una d’aquestes idees és el principi de legitimitat humana.

    En essència, el principi de legitimitat humana manté que un sistema polític esdevé més legítim com més actua de manera que totes les parts (tota la humanitat) tinguin la mateixa oportunitat de beneficiar-se i d’accedir als requeriments per al desenvolupament humà, com la llibertat de consciència i d’expressió, la democràcia, l’accés a l’educació i al coneixement, el desenvolupament econòmic i l’equitat política. Per a molts dels problemes que el món afronta actualment, la qüestió principal és si prenem una postura informada per aquest principi o no.

    El principi de legitimitat humana s’oposa directament a allò que Lyndon Storey anomena “grupisme” i que és “aquella situació en la que el sentiment d’identitat d’una persona ha esdevingut tan depenent en una identificació amb un grup que aquesta persona posarà el grup per davant de la humanitat, explotarà i manipularà els altres humans en favor del seu grup i, en cas de guerra, matarà pel grup”. Grupisme i el que he anomenat principi de prepotència van units com les dues cares d’una moneda. En forma positiva, el principi de legitimitat humana afirma el contrari d’allò que el grupisme i el principi de prepotència impliquen: que la nostra identitat humana és més important que les altes identitats. Proporciona un enunciat positiu que nega eslògans tant superficialment atractius com “el meu país primer”. Fixem-nos com és de difícil contradir aquest eslògan, ja que sembla que això vol dir posar algun altre país primer i, si algú ha de ser primer, almenys que sigui jo. Això és el que George Lakoff anomena “framing” (2), plantejar les coses de tal manera que s’hi respongui com s’hi respongui, el plantejament inicial queda reforçat. Am el principi de legitimitat humana, no ens cal contradir l’afirmació “el meu país primer”, el que fem és trascendir-la amb un enunciat amb el que molts podem sentir-nos identificats.

    Els principis poden arribar a tenir molta força. Pensem en els principis recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans (3). No es compleixen plenament enlloc, no s’accepten arreu, però suposen un ideal i fonamenten una reivindicació. A mi em sembla que el principi de legitimitat humana mereix el mateix reconeixement.

    Referències

  1. Lyndon Storey. Humanity or Sovereignty: A political roadmap for the 21st century. Peter Lang Publishing, 2006.

  2. George Lakoff. Don't Think of an Elephant: Know Your Values and Frame the Debate. White River Junction, VT: Chelsea Green Publishing, 2004.

  3. Organització de les Nacions Unides. Declaració Universal dels Drets Humans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada