Els grans Kahunas que dirigeixen el món no estan d'acord en gaires coses avui en dia, excepte una: "La necessitat urgent, vital d'una recuperació”. A amdós costats d'una divisió política cada vegada més fraccionària, hi ha una creença comuna que subjau als debats: el que realment necessitem és més estímul, despesa, retallades o [inserir aquí la gran idea], i aleshores l'economia es "recuperarà" de sobte i tots tornarem a la vida que teníem.
Recuperació significa "un retorn a un estat normal de força." Així que aquí hi ha una pregunta. N'hi ha prou amb la recuperació? Considerem set coses que una mera "recuperació" probablement no arreglarà:
[El lector em permetrà la llicència, però en comptes d’enumerar les set coses, que sense explicació no es poden entendre bé i que sempre són una mica opinables, prefereixo interposar un text més general del mateix autor: Les pedres angulars del capitalisme del segle XX es caracteritzen per transferir els costos i agafar en préstec de les persones, les comunitats, la societat, el món natural, o les generacions futures. Tant el traspàs de costos com l'endeutament són formes de dany econòmic injustes, sense consentiment, i moltes vegades irreversibles. [1] ]
És hora de deixar de buscar la "recuperació" (com en l’intent de ressuscitar a aquest zombi bavejant en que s'ha convertit l'economia industrial) i començar a sembrar la transformació (com en la construcció d'una economia del segle XXI, que capgiri la majoria o la totalitat de la dinàmica tòxica actual). És hora de deixar de pensar en tornar a a la prosperitat d'ahir - i ha arribat el temps per començar a pensar en com anar més enllà [2] .
Qui signa aquestes paraules és Umair Haque, director del Havas Media Labs i autor de dos llibres de lectura fàcil i interessant: Betterness: Economics for Humans and The New Capitalist Manifesto: Building a Disruptively Better Business . Haque manté un blog més personal i un blog més oficial a la Harvard Business Review.
Com en la dita, es pot dir més fort però no més clar. És realment depriment que la majoria de dirigents polítics actual (dic majoria i no tots per deixar la possibilitat oberta que a alguna banda n’hi hagi algun que desconec però que ho faci) semblin pensar exclusivament dins la capça i siguin incapaços de sortir-ne per plantejar la necessitat de fer les coses d’una altra manera. Les coses no anaven bé abans i han empitjorat. La solució no pot ser tornar a una situació insostenible i injusta. Per trobar la solució cal plantejar adequadament el problema i això no ho fan els polítics que puc sentir quan engego el noticiari televisiu, escolto les notícies per la ràdio o llegeixo els diaris. Hi ha autors i analistes que plantegen els problemes fonamentals i que intenten trobar-hi solucions, però crec que no arriben als mitjans de comunicació habituals i per tant al gran públic.
Perquè no? La raó se m’escapa. No crec en teories conspiracionistes segons les quals hi hauria un pacte per no publicar coses que van contra el pensament únic convencional. De fet, de tant en tant es llegeixen articles d’opinió no convencionals. I de fet, idees no convencionals es poden trobar en llibres, en articles, en blogs i en webs amb una certa facilitat. En la meva petita contribució, he intentar suggerir en entrades anteriors d’aquest blog que hi ha grans problemes que no es poden resoldre des del paradigma econòmic convencional, és a dir el que teníem abans de la crisi, entre els quals per a mi destaquen la impossibilitat que tothom (a nivell mundial) tingui treball i que aquest treball li permeti portar una vida digna i la insostenibilitat d’una economia que necessita el creixement continu per mantenir-se en un entorn natural finit.
No cal estar d’acord amb tot el que diuen Umair Haque, altres autors, o jo mateix en aquest blog, però entre tots hem de reclamar la necessitat imperiosa i urgent d’un canvi de paradigma. Perquè no h’hi ha prou amb mirar enrere, necessitem polítics i partits polítics, intel·lectuals i mitjans de comunicació que plantegin els problemes reals i de fons i que discuteixin noves alternatives. Les solucions no seran fàcils, però no arribaran si no mirem d’anar més enllà.
[1] The New Capitalist Manifesto, p. 11. Harvard Business Review Press (January 4, 2011)
[2] Seven Problems a Recovery Won't Fix. Harvard Business Review, June 8, 2011
