diumenge, 7 d’abril de 2013

Democràcia... i Punt


He anat seguint el projecte del "Partit X" des que el vaig conèixer ara fa un temps. El projecte en si és una mica peculiar, en podríem dir fins i tot estrany. Un partit amb els dirigents en l'anonimat que no vol concórrer a les eleccions ni donar carnet de militants als seguidors. 

Però el programa és extraordinari. És difícil trobar un seguit de propostes més necessàries. El problema polítics fonamental que cal resoldre és el sistema de presa de decisions: no podem continuar amb unes formes de democràcia pròpies del segle XIX. 

Demano al lector que llegeixi amb deteniment el resum del programa de Democràcia... i Punt, i que hi reflexioni. En aquest cas, presento aquí la traducció al català del text original. Hi ha uns apartats on es desenvolupen els temes amb més extensió, que recomano, però que no puc incloure aquí. El lector interessat pot accedir-hi des del web original del Partit X.

DEMOCRÀCIA... I PUNT



El poder real ha de residir en la ciutadania i s'ha de basar en la distribució del control sobre el govern a través de múltiples canals de col·laboració, monitorització, participació i decisió. La societat funciona millor si incorpora els coneixements experts de la ciutadania i la força innovadora de la seva societat civil. Ara que les tecnologies de la informació i de la comunicació ho permeten, ha arribat el moment d'incloure en les formes de govern la capacitat que té la societat per millorar directament les seves institucions i lleis.

Participació seqüenciada per federar Competències

El mètode que proposem té en compte que una societat com la nostra ha de acostumar-se a no delegar i a mantenir la vigilància sobre els legisladors, les institucions i els governs de forma gradual i amb intensitats diferents segons les capacitats de cadascú.

Mai no es parteix de zero. Hi ha un coneixement ja construït que cal aprofitar i potenciar. Aquesta és la funció del Partit X. No som la solució, som un catalitzador de les solucions.

No tothom ha de ser competent en tot, però tothom ha de poder accedir a les fonts necessàries per informar-se i vigilar el que altres (les persones que tenen els coneixements necessaris per actuar en un tema concret) estan fent en àmbits que poden ser rellevants per a la seva vida.

D'altra banda, no totes les opinions valen el mateix però tothom, si hi treballa, pot arribar a ser competent en allò que es proposi.

Per les raons anteriorment comentades, les fases de construcció d'unes polítiques democràtiques han de respectar la seqüència lògica: informació -> elaboració i esmenes -> vot i veto.

En això es basa el programa de Democràcia i Punt.

Implementar només alguns dels mecanismes que el componen crearia desequilibris que ens allunyarien de l'objectiu, Democràcia ... i Punt.

I ARA ELS 4 MECANISMES QUE COMPONEN DEMOCRÀCIA I PUNT:

TRANSPARÈNCIA EN LA GESTIÓ PÚBLICA

L'essència de la democràcia és el coneixement per part dels ciutadans de les decisions que es prenen en totes les qüestions que poden afectar les seves vides i del procés pel qual es prenen aquestes de decisions, de les dades i circumstàncies que conflueixen per prendre-les.

D'altra banda, la transparència en els comptes públics (i no les retallades) és indispensable per recuperar la confiança dels inversors i dels mercats.

La transparència en la gestió pública no pot ser opcional, sinó obligatòria en cada àmbit i racó de l'Administració Pública, i ha d'incloure totes les institucions públiques o privades que d'alguna manera rebin finançament públic, gestionin, directament o indirectament finançament, ajudes, subvencions o, en general, fons mobles o immobles de caràcter públic, i les empreses que prestin serveis amb un impacte calculable al voltant d'un 10% de la població, pel fet d'operar en sectors d'impacte general, tal com es detalla en la Llei 56/2007, de 28 de desembre, de mesures d'impuls de la Societat de la Informació.

La transparència passa per oferir informació veraç, exacta i actualitzada de tots els pressupostos, despeses i balanços anuals, actes administratius, actes, protocols, informes "lobbistes" o qualsevol altra informació que hagi estat considerada en alguna presa de decisió, de les recomanacions, programes, agendes i planificacions o qualsevol altre document realitzat, emès o rebut inherent al funcionament d'alguna d'aquestes estructures, a més de les dades financeres i tributàries de les persones físiques i jurídiques. Els actes registrals (de la propietat, d'activitat industrial, concessió de llicències, etc.) dels responsables de la gestió pública o de recursos d'origen o interès públic, han de ser públics.

Els documents no tindran validesa legal si no han estat publicats i són accessibles al ciutadà tant per via telemàtica com per via analògica, de la mateixa manera que ara les lleis no tenen validesa fins a la seva publicació en els butlletins oficials.

D'aquesta manera, la ciutadania serà el vigilant necessari de totes les decisions que l'afecten i de totes les despeses públiques. Aquesta és l'única manera efectiva d'acabar amb la corrupció, llast de la democràcia del passat.

D'altra banda, per norma general, les sessions de totes les càmeres de representació en tots els àmbits territorials i les seves comissions han de ser emeses públicament.

Són els nostres representants, de què han de parlar que no haguem saber?

WIKIGOVERN I WIKILEGISLACIONS O ELABORACIÓ DE LEGISLACIÓ PARTICIPATIVA I TRANSPARENT

El WikiGovern és el resultat d'una democràcia que inclou la participació de la ciutadania per elaborar i gestionar els assumptes comuns.

Un wikigovern permet a la ciutadania prioritzar les diferents iniciatives presentades pels governs i institucions estatals, autonòmics i municipals. Igualment permet a la ciutadania disposar de vies per presentar iniciatives legals articulades perquè es transformin en accions de govern.

Les WikiLegislacions són lleis construïdes a la vista de tots de forma col·laborativa i transparent entre la ciutadania i els governs.

Una WikiLegislació mai no ha de partir de zero. Sempre parteix d'un esborrany elaborat per ciutadans i persones expertes en el tema (sigui per iniciativa del govern o de la ciutadania) que han recopilat prèviament el coneixement existent sobre una determinada qüestió.

D'altra banda comporta un treball obligatori d'informació perquè qualsevol persona pugui interessar-se pels temes tractats, pugui documentar-se i comprendre'ls, i això tant per participar com per observar el procés, si així ho desitja.

DRET A VOT REAL I PERMANENT

A més de participar i de vigilar al llarg de tot el procés de disseny de lleis i polítiques públiques, els ciutadans reclamem també el dret a vot de manera permanent, per poder-lo aplicar quan ho considerem oportú. Potser molts creguin que ja tenim aquest dret, però el que fem avui en dia no és votar sinó triar. Triar, cada quatre anys, els que voten per nosaltres, sense forma de fer-los arribar la nostra opinió en les votacions concretes: com un xec en blanc del qual no cal rendir comptes. Totes les propostes que hem enumerat en el punt del WikiGovern, inclouen naturalment la possibilitat i les eines perquè la ciutadania pugui exercir el seu dret a vot de manera continuada i permanent.

Votar és mostrar directament una voluntat política sobre un tema en concret, ja sigui aprovació, desaprovació o indiferència.

Per fer-ho possible, s'estableix la possibilitat de votar totes les lleis que es debaten al parlament ja sigui per Internet, utilitzant el DNI electrònic, ja sigui amb el vot tradicional en paper, en els punts de votació permanentment habilitats en ajuntaments i oficines de correus.

La possibilitat de votar directament les lleis no converteix el dret a vot en una obligació, ni acaba amb els empleats públics electes o amb les eleccions de càrrecs representatius en general, encara que modifica profundament la seva funció. Ara estan al servei del bé comú.

Som conscients que no tots podem o ni tan sols volem estar decidint sobretot tot el temps, però volem tenir la possibilitat de votar quan els assumptes ens afecten o interessen.

Es tracta de recuperar i exercir la sobirania, mitjançant el vot, en el moment en què vulguem. Sense xecs en blanc.

REFERÈNDUM OBLIGATORI I VINCULANT

Tal com ja es fa en altres països, es tracta de consultes amb la finalitat de validar totes les legislacions estructurals, independentment del seu origen (proposades per la ciutadania o pels legisladors). El referèndum ha de ser vinculant. El referèndum podrà ser de caràcter propositiu, abrogatiu o aprovatiu. És a dir, ha de ser possible proposar lleis, modificar-les, ratificar-les o rebutjar-les. Vinculant perquè el que s'hi decideixi serà d'obligat compliment. Propositiu perquè a través d'ell es podran proposar noves lleis. Abrogatiu perquè podrà derogar lleis vigents d'igual o menor jerarquia que les propostes. I aprovatiu perquè mitjançant referèndum podran aprovar-se lleis que arribin al parlament per vies participatives, com les Iniciatives Legislatives Populars (ILP), o legislatives.

Recordem que en la nostra proposta de Democràcia i Punt, els ciutadans poden votar les lleis a la vegada que es voten al parlament, si així ho desitgen. D'aquesta manera no cal aplicar el referèndum més que en casos excepcionals com són els casos de lleis estructurals (constitució, lleis orgàniques, etc.) o en els casos que el govern no afronti davant temes que la ciutadania consideri indispensables (ILP, etc.). 

ANNEX - OBLIGACIONS DELS GOVERNS I DELS CIUTADANS REPRESENTANTS DE LA CIUTADANIA. ERADICAR LA CORRUPCIÓ